les indústries d'embotits amb més tradició al poble ; la botiga és avui dels seus descendents. Seguint la mateixa línia, va posar botiga en Felicià Claret i Surroca, en Xano, a tocar l'església de Santa Maria. D'aquella època és també la carnis seria Peiró, del carrer València, propietat inicial de la vídua Claret, la Mollona. Can Pineda, també al carrer València, la va obrir en Joan Tarradellas, que procedia de la zona de Vic, d'un lloc que se'n deia la Pineda. Mataven el porc i venien carn i embotits. Cap a final del segle passat va
arribar de Setcases en Silvestre Pujol, de can Bundansi. Es va instal·lar a can Xicorral, al carrer de Sant Roc, i feia de forner. Actualment, el seu descendent és pastisser i la botiga, can Pujol , és als Quatre Cantons . En aquell temps, quan encara hi havia carlins que hi anaven a menjar, va començar ca la Clemència, al carrer València. La Clemència Puig era l'àvia de l'actual propietari . En 1880, la Concepció Artigues va fundar la botiga de can Jan , al carrer de Sant Roc ; hi venien robes i llana. Ara és d'un nebot de la fundadora.
I fou en 1890 quan varen començar a vendre barretines a cal Barretinaire, al carrer de Ferrer i Barberà. Aquest barretinaire era un rebesavi de l'actual Miquel Vila, que és el cinquè d'u n seguit de "Miquels Vila" que han regentat l'establiment. Als darrers anys del segle passat varen obrir la botiga en Domènec Planesas i Regí, que era sabater, i en Joan Palomé i Font, rellotger, totes dues al carrer València. Can Planesas i cal Rellotger són ara dels néts dels fundadors . I ja d'aquest segle són can Pòlit i can Renard. La primera, al capdavall del carrer València, era una pastisseria. La va inaugurar en Joan Vila i Molas , que l'havia comprada, el191 O, a l'Hipòlit. L'altra, al capdamunt del carrer, era d'en Josep Roger i Bau , que en 1905 venia roba i teixits. Tenia clientela francesa. Un dia, un del país veí es va queixar pel preu d'una tela, i com que l'amo no el rebaixava, li va dir:
"vós sou un renard".
r
r
Darrera del rau/ell de call Sala, tres generacions d' l/lla de les bOfigues més Gmiglles: ell Rossend,
e! seu pare, la mare, l'o ncle i l'avi. als anys trenta.
57
