per als camprodonins, ja que els estiuejants anaven al Rigat. I encara va sorgir un altre lloc en aquesta competència: el local de La Renai xença. La societat l'havien fundada, en 1932, un grup de gent jove amb ganes de canvis i d'acció , dels quals n'era president en Joan Planella. Però va tenir una vida curta i en 1935 es va fusionar amb el Casino. Llavors va esclatar la guerra i tot va canviar molt. Els locals d'esbarjo varen ser utilitzats per a necessitats més apressants, el Rigat es convertí en hospital militar i el Casino va allotjar infants refugiats. Passada la guerra, en els anys quaranta, un camprodon í
establert a Barcelona, en Pere Casaponsa, va instal ·lar al Casino un cinematògraf, que es va estrenar amb la projecció de la pel·lícula "Arabescos". En 1950, el matrimoni Blanc-Montcanut, de Camprodon , va inaugurar un altre cinema, el Montblanc, amb l'estrena de "Las zapatillas rojas". D'aquesta manera hi hagué al poble, al llarg de dotze anys, tres locals cinematogràfics , amb capacitat per a 1.600 espectadors. I Camprodon no passava dels 1.500 habitants! AI cap d'uns anys al Rigat deixaren de fer-hi cinema; el Montblanc també va plegar, i ja només va quedar el vell Casino . El 1967, un incendi va destruir el local , que va ser tancat i abandonat. A Camprodon es varen quedar sense pel ·lícules els
Programes de cil/ema dei Casino per a /III diumel/ge de /' 011)' 1953.
63 Seu del Casal
Camprodoní, a la plaça del Dr. Robert.
diumenges a la tarda durant uns quants anys. El 1975, l'Ajuntament, amb l'oposició d'un grup d'antics socis que volien que es restaurés el Casino, va comprar el Montblanc. La discussió va provocar la segregació de la Coral Camprodon , de la secció d'esports i el traspàs d'alguns membres de la societat. AI local de la plaça del Dr. Robert s'ha anat continuant fent cinema. Actualment, la Societat Casal Camprodoní té 500 socis. Organitzen activitats culturals diverses, a més d'encarregar-se de les pel·lícules de cinema.
