que costarien 5.600 ptes. , amb u n increment de 300 ptes. si es volia telègraf.
aportaria una subvenció econòmica per a ajudar a fer realitat el projecte.
Anava passant el temps i a Camprodon no arribava el telèfon. El 1899, l'Aj untament va demanar una subvenció al Ministeri per a fer la instal 'lació mun icipal, però fou denegada.
Les bases per a l'establiment de la línia municipal eren: 1. Obertura d'una subscripció pública, encapçalada per l'Ajuntament. Hi podien participar propietaris, industrials , veïns i estiuejants; amb els diners es pagaria la instal'lació de la línia i el seu manteniment.
Davant d'aquests problemes, es va crear una comissió encarregada de portar a terme l'establiment de la línia telefònica. Era per l'agost del 1899, i els membres de la comissió eren l'Ignasi Casabó, en Joaquim Matabosch, l'Enric Parellada, en Joan Pagès, l'Agapit Cases i l'Antoni Massó. Varen redactar un informe que explicava la importància i la necessitat del telèfon per a Camprodon: "como no hemos de esforzarnos en encarecerle la conveniencia de obtener rapidas comunicaciones , considérese baja el punto de vista de la mejora de la propiedad rústica y urbana, del desar rollo industrial o de la simple comodidad de las familias que veranean anualmente en esta población ". L' informe anava adreçat a qualsevol possible subcriptor de l'empresa del telèfon, que Lo primera cell1ra!efa es va insta/·lar (/ la plaça del Dr. Robert. Ja fUl/cionova el j l/liol de 1900.
2. Els beneficis del telèfon es destinarien cada anyal manteniment de la línia, i, sobretot, a l'hospital municipal, "cuyos medios de subsistencia se hallan en muy precario estada".
3. L'administració i comptabilitat del servei de telèfon anirien a càrrec d'una junta administrativa formada per l'alcalde com a president, un propietari, un industrial, un veí i un estiuejant assidu. 4. El municipi s'obligava a sol'licitar i obtenir el permís oficial i a cedir el local i pagar els treballadors. Es va aconseguir una llista de subscriptors que aportaren , entre tots , 7.705,50 ptes. Amb l'ajut d'una subvenció estatal, el telèfon ja funcionava l'estiu de 1900; es va instal'lar la central a la plaça del Dr. Robert.
65
