El poeta i l’estudiant Frederic Gotmar
Era un matí glaçat del desembre de 1935, i tot i que l’aire fred ens bufetejava la cara i travessava la roba, assolellat i resplendent. Va arribar amb una maleta petita i unes bosses plenes de llibres. En baixar del cotxe, una primera mirada a l’edifici i al bosc que l’envoltava, i després, somrient, als qui estàvem davant la porta. Era un home prim, no gaire alt, amb un posat d’extrema timidesa, unes ulleres que semblaven anar-li grans i una mirada aparentment extraviada que no es perdia cap detall. Vaig pensar, erròniament, que era una persona molt fràgil. Com se m’havia encomanat, vaig acompanyar-lo a la primera visita amb el Dr. Ribas. Aleshores jo era estudiant de tercer de medicina. L’any anterior havia fet un curs introductori d’infermeria, que m’havia permès aprendre algunes eines bàsiques. Per diferents atzars, unes setmanes enrere havia arribat al sanatori, on durant períodes de vacances i caps de setmana feia tasques auxiliars. Encara no ho he dit, estem parlant del sanatori antituberculós de Puigdolena i del seu pacient més conegut, el poeta i metge Màrius Torres. Aquell Nadal el vaig veure diverses vegades, però no vam tenir una primera conversa fins dies després de la seva arribada, mentre li mesurava la febre i, en preguntar-li jo com es trobava, va dir: “Doncs força esperançat. Com ja deu saber, soc metge, i per tant, conscient de la importància de la meva malaltia. La radioscòpia diu que només tinc una lesió no cavitada a la base del pulmó dret. El Dr. Ribas ha recomanat repòs gairebé absolut durant tres setmanes i seguir una dieta abundosa rica en llet, brous de carn, verdures i fruites. Després, nova radioscòpia i ja decidirem. És possible que només estigui aquí uns mesos. Estic molt satisfet d’haver triat aquest sanatori, crec que el Dr. Ribas sap bé el que es fa”. Va explicar-me que s’havia dut molts llibres de poesia, de filosofia, d’assaig, i també alguns de medicina, i que aquí tindria temps de llegir, i també d’escriure. La poesia s’estava convertint cada cop més en un dels motors de la seva vida.
99
