Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
Adaptació: Fase centrada en la tasca del procés homeòstasi o equilibri per mantenir la supervivència en els sistemes oberts. Predomina la polaritat activitat/passivitat. L’estadi ontogenètic amb el que es pot establir paral·lelisme és el de l’autonomia sensoriomotriu. Replicació: Fase en la que els estils reproductors maximitzen la diversificació i selecció dels atributs ecològicament eficaços. Polaritat evolutiva si mateix /els altres. L’estadi de desenvolupament paral·lel a aquesta fase correspon a la individualització o criança. Abstracció: Fase que implica emergència de competències que fomenten l’elaboració de projectes d’anticipació i de presa de decisions. La polaritat evolutiva és la de sentiment/pensament. L’estadi de desenvolupament paral·lel correspon a la iniciativa intracortical. Aquestes fases no tenen una seqüència lineal, estan actives al llarg de tota la vida del subjecte però hi ha uns moments de desenvolupament privilegiat. Utilitzant les polaritats evolutives de base i les estratègies de comportament, Millon articula el seu esquema de classificació de prototipus o patrons de personalitat, considera que quan aquests esdevenen prototipus rígids, és fan disfuncionals i donen lloc als trastorns de la personalitat. A. Polaritats evolutives: •
Activitat / passivitat: Tendència del subjecte a prendre la iniciativa per a configurar els fets que l’envolten o bé si el seu comportament és bàsicament reactiu a ells.
•
Plaer/dolor: Tendència del subjecte a apropar-se als esdeveniments que són atractius o tendència a allunyar-se dels que són negatius.
•
Subjecte/objecte: Entre els objectes del nostre entorn existeixen dos segons el seu poder per afectar-nos: nosaltres mateixos i els altres.
B. Estratègies de comportament: Les persones es poden diferenciar en funció de si troben la principal font de reforç per la seva conducta en ells mateixos o en els altres, així poden mostrar-se: •
Depenent: Han après que és millor obtenir dels altres els sentiments associats amb el plaer o l’evitació del dolor.
•
Independents: Han après que obtenen el màxim plaer i el mínim dany si depenen més de si mateixos que dels altres. Tenen confiança en si mateixos.
•
Ambivalents: No estan segurs del camí a prendre i es troben en conflicte permanent. Poden oscil·lar entre adreçar-se als altres o dependre de si mateixos, a vegades presenten dependència o submissió amb desitjos d’independència sovint amb sentiments i impulsos hostils.
•
Desvinculats: Subjectes amb incapacitat per experimentar recompenses procedents d’ells mateixos o dels altres i oscil·len entre l’aïllament social i els comportaments d’alienació:
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
112
