Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns MARC TEÒRIC de la personalitat i/o la conducta.
podem considerar complementaris en la construcció d’allò real i del subjecte (individualització i socialització): en el desenvolupament cognitiu evolutiu en el desenvolupament i la interacció social en el desenvolupament i consolidació de la personalitat Des de la psicologia dinàmica i la psicologia social es parla de construccionisme com la manera en que el subjecte compren el món social en el que viu i actua en ell i sobre ell. Des de la psicologia dinàmica l’èmfasi està en la construcció del jo, i des de la psicologia social l’èmfasi el posen més que en els processos cognitius en les pràctiques narratives que fa servir el subjecte per a entendre la seva realitat, construir-la i transformar-la. J. Bruner parla del paper constitutiu d’allò social en la percepció i el record, el paper determinant que les teories implícites que tenim sobre com són les persones condiciona la seva percepció i judici, destaca com la comunicació i els patrons de relació entre pares i fills són responsables de la constitució de les persones en membres d’una cultura. Es considera que la psicologia ha de partir del significat, d’entendre com les persones interpreten, construeixen i donen sentit a les seves vides i al seu món, seria la tasca de la psicologia. (Aquesta forma d’entendre o atribuir significat, a com els nostres alumnes amb NEEATPC interpreten, construeixen i donen sentit a les seves vides constitueix un dels nuclis bàsics de la nostra proposta què es completa amb la finalitat psicopedagògica d’aquesta comprensió, que fonamentalment és acompanyar-los en les seves fragilitats per donar suport a la construcció interna del propi sentit de vida i de l’itinerari vital per ferho possible). Anticipant-se a les teories actuals Bruner, atorga un enfoc narratiu a la construcció simbòlica del món argumentant que el principal instrument de que disposem les persones per a negociar socialment és la narració. Des de les teories dinàmiques podem incloure els concepte de construcció del jo, com l’organització i control de l’energia psíquica en relació dinàmica amb l’allò i el superjó. Aporta el principi de realitat al funcionament mental que compta amb els mecanismes de defensa com elements d’adaptació i regulació del món intern i extern. Hi ha aportacions des de la Lingüística i la Psicologia Social, que parlen de construcció lingüística des d’una posició socio/construccionista, la qual introdueix la narració com una pràctica i producció personal d’argumentacions organitzades en una xarxa, que estan emmarcades en les dimensions de l’espai i el temps. De manera que els éssers humans existeixen en virtut de la seva construcció lingüística, des d’aquest punt de vista es destaca la dimensió simbòlica d’allò social i la rellevància de la creació de significats i la co-construcció dels mateixos (T.Cabruja i altres)102. És per això que en les nostres relacions i vivències accedim a un món construït, però alhora, contribuïm a la seva construcció. Així s’entén la subjectivitat com produïda i constituïda pel llenguatge.
102
Como construimos el mundo: relativismo, espacios de relación i narratividad. T. Carbuja UG; L.Iñiguez i F. Vázquez UAB Aprendre emocions / vivint aprenentatges 128 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
