Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ
En segon lloc, des de l’àmbit de les Ciències de la Salut segons Millon (1998) els trastorns de la personalitat han ocupat històricament una posició diagnostica secundària. Abans del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-III de l’APA12 els trastorns de la personalitat estaven categoritzats dins d’un conjunt heterogeni. En l’actualitat aquests trastorns tenen una gran rellevància diagnostica i desenvolupen un paper contextual en el sistema de classificació multiaxial què introdueix elements d’estudi multifactorials. En la Classificació multiaxial dels trastorns psiquiàtrics en nens i adolescents CIE-1013: de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es descriu un model de classificació multiaxial dels trastorns psiquiàtrics dels nens i joves, en la que es fa referència en primer lloc als síndromes psiquiàtrics clínics, considerant la presencia o absència que existeixi un trastorn específic del desenvolupament psicològic, i les condicions mèdiques que l’acompanyen. D’altra banda, des d’aquesta classificació, s’afegeixen dos eixos que ens interessen especialment, aquests és refereixen a les situacions psicosocials anòmales associades i a l’avaluació global de la discapacitat psicosocial, perquè ambdós eixos poden ser observats, vivenciats i modulats també a l’escola i des de l’escola, i el que és més important poden considerar-se factors de risc psiquiàtric significatius. Així doncs, s’afegeixen i és tenen presents en la observació i valoració diagnostica els ambients i el funcionament de l’alumnat en els seus entorns de forma interactiva, considerant el seu nivell d’adaptació psicosocial. De manera que en aquest punt hi ha coincidència des de les vessants educativa i de la salut, donat que tant des de l’avaluació psicopedagògica com des de la classificació diagnostica s’amplia el focus d’observació de les condicions personals al funcionament del nen/nena o jove en els seus entorns de forma interactiva i considerant el seu nivell d’adaptació educatiu i psicosocial. En el camp dels trastorns de la personalitat hi ha diversos models que aporten noves idees, en aquest treball s’han tingut presents els següents : Model Psicoanalític: Kernberg, Otto14; Gunderson, John Model Bio-psico-social: Millon, Theodore15 A més del model constructivista, de la revisió bibliogràfica consultada constatem les abundants aportacions des dels diferents camps del desenvolupament d’aspectes educatius dins de la psicologia educativa i la pedagogia especialment en els àmbits de resolució de conflictes, l’educació en valors, i l’educació emocional i afectiva... Hem considerat de forma especial les propostes de la pedagogia del tacte i la sensibilitat de Manen, V.M (1998), que juntament amb la perspectiva ecològica del desenvolupament humà de Bronfenbrenner (1987) constitueixen el fil transversal que 12
AMERICAN PSYCHIATRIC ASSOCIATION (1987) Diagnostic and Statistical Manual of mental disorders DSM-.III-R; DSMIV. Washington. 13 CIE-10 Clasificación multiaxial de los trastornos psiquiatricos en niños i adolescentes. 2001. OMS. Madrid Editorial Panamericana. 14 Aporta un concepte de personalitat i la seva estructura de la que partim en aquest estudi. 15 Descriu un model bio-psico-social a partir de la teoria de l’aprenentatge social i una classificació dels estils de personalitat. Aquest model ens aporta elements molt interessants per la comprensió dels estils de personalitat dels nostres alumnes sense partir de la patologia i amb la descripció d’aspectes que pensem poden se útils per treball educatiu i educatiu i terapèutic. Aprendre emocions / vivint aprenentatges 7 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
