Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns ANÀLISI DE LA PRÀCTICA de la personalitat i/o la conducta.
l’hospital va passar la informació corresponent a la DGAI i a finals de curs va haver el judici on el noi va reconèixer que es portava malament, el jutge no va sentenciar els maltractaments i va recomanar al nen que es portés bé) de manera que el noi ha viscut aquest procés de forma culpable perquè es reafirma el que pensa la família, si el resultat del judici hagués estat el contrari segons ell el pare hagués d’anar a la presó, ell hauria destrossat la família). El pare se sent alliberat i diu que en Pol no cregui que pot fer el que vulgui. En el procés del judici cal esmentar que el jutge no va demanar informació ni a l’escola ni als serveis que atenen al noi CSMIJ, EAP i per tant no va tenir coneixement ni de l’assistència del noi a una escola d’educació especial ni de la necessitat de seguir un tractament terapèutic (psicològic i farmacològic). Hem de pensar que qualsevol dels resultats possibles del judici tindria una incidència significativa en la situació personal i familiar d’en Pol, tant si: El jutge resol la innocència del pare, com així va ser, i el noi va quedar totalment desprotegit i més estigmatitzat per la família, per “tot els que ens ha fet passar”.. Com si en el resultat del judici el pare hagués aparegut culpable, el noi hagués estat considerat per la família i per ell mateix “el problema” culpable del que li pogués passar al pare i a la família . 2. Les vacances familiars: durant el curs passat en Pol tenia la idea de que el pare es compraria un cotxe i tota la família anirien de vacances, el noi estava molt il·lusionat. Els pares amb els germans si que varen fer vacances però van deixar en Pol a casa seva, en tenia cura d’ell una amiga de la mare. El noi es va portar molt malament i la persona que se’n feia càrrec va parlar amb els pares que van haver avançar la tornada. Es va tornar a fer pales que en Pol els va “fastidiar”, part de les vacances, es reafirma la percepció de la família del dolent que és el noi i l’amenacen amb freqüència de que el trauran de casa. A aquests dos aspectes esmentats s’ha d’afegir el moment vital en que es troba de pas a l’adolescència amb els canvis corporals, s’ha transformat en un adolescent gran i fort, i els canvis psicològics pels que s’ha produït una ruptura amb allò infantil i amb els objectes de dependència, i es fa molt difícil de canviar la pròpia creença de que és el dolent, ara ell se sent fort davant dels que físicament considera més dèbils. Té menys por i fa més por, amb el seu cos més gran, es pot enfrontar als altres. Però no pot enfrontar-se a les pròpies pors, no pot atribuir una significació subjectiva a allò que li passa. Per la satisfacció dels seus impulsos apareix en la conducta agressiva i violenta, per fugir motriument de la seva angoixa i ràbia. En tot aquest procés la mare diu a l’escola que no pot més tot i que actualment està en tractament psicofarmacològic. Aspectes sociofamiliars La mare ha demanat a l’escola i a l’EAIA que busquin un centre per en Pol. En la primera reunió amb l’EAIA els pares van reconèixer que el peguen i que el noi li té por al pare. Quan els hi van informar de que el seu ingrés en un centre pot comportar renunciar a la seva tutela a favor de la DGAI, els pares van mostrar una l’actitud ben diferent, el pare es mostra més distant, la mare va manifestar dubtes davant la possible pèrdua de tutela del noi. Des de la DGAIA els van fer palès a la família que l’ingrés en un centre tutelat es Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
211
