Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ
on s’han sentit fracassats, o la manera en que projecten en els altres el seu malestar, o fugen d’aquest, sense voler parlar-ne, quan se’ls vol ajudar. Hem desenvolupat aquests aspectes estudiant les interaccions conceptuals en relació a l’objecte d’estudi, l’acció educativa resilient, és a dir l’acció educativa que promou la resistència psicològica i la reparació psíquica amb alumnat amb NEEATPC, a partir de diferents aportacions i marcs teòrics, entre d’altres de : La concepció constructivista de l’ensenyament/aprenentatge. La conceptualització dinàmica dels trastorns de la personalitat. Les teories ecològiques del desenvolupament humà. Les aportacions de la teoria sistèmica i de la comunicació humana. Aportacions des de la perspectiva evolucionista de la salut mental. Hem estudiat quins mecanismes d’influència educativa19 són protectors o preventius i alhora generen motivació, desig d’aprendre en un entorn acollidor i contenidor que pugui ajudar a l’organització, l’enfortiment intern i a la utilització de mecanismes de defensa adaptatius. Tenint present que allò que demanarem als alumnes, els ajuts que els oferim i la significació social i personal que puguin atribuir al procés d’ensenyament / aprenentatge, són els aspectes que ens ajudaran a definir quines són les condicions educatives necessàries per generar una vinculació educativa/emocional sana. En aquests sentit hem tingut en compte les següents consideracions : I. Que la construcció de la personalitat al llarg de la vida està imbricada amb l’aprenentatge i les experiències vitals. II. Que l’adquisició del coneixement, com afirma Acarin (2002) està directament influïda pel sentiment de plaer i les vivències d’afecte o d’agressivitat, aprenem amb més facilitat allò que ens produeix satisfacció i ens és ensenyat amb afecte, o perquè ho necessitem per guanyar-nos la vida, per a defensar-nos o per competir amb èxit. III. Que actualment s’ha demostrat que els primers vincles afectius ens obren o tanquen camins de manera que els factors genètics i biològics marquen les condicions de partida, però es desenvolupen en les línies marcades per l’experiència viscuda, sentida i elaborada. IV. Que es pot sostenir que el període crític de la neuroplasticitat20 se situa entre el naixement i l’adolescència de forma decreixent. De manera que podem constatar que aquesta etapa vital té notable transcendència en la formació de la personalitat de les persones.
19
Diferents formes d’organització de l’activitat educativa i dels significants que els participants, professorat i alumnat, comparteixen i construeixen. 20 Acarín (2002): “La neuroplasticitat en el desenvolupament i commutació del cervell fa possible que la maduració del sistema es modifiqui i ajusti amb precisió a partir de l’experiència, el que permet grans oportunitats d’adaptació al medi.” Aprendre emocions / vivint aprenentatges 13 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
