Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns ANÀLISI DE LA PRÀCTICA de la personalitat i/o la conducta.
L’EAIA està intervenint des del curs 2002/2003 a partir de l’episodi de maltractaments. I actualment continua la intervenció i la previsió del l’ingrés del noi en un centre. Tot i que de l’anàlisi de les intervencions dels diferents serveis es pot destacar que aquestes intervencions han estat considerades bastant efectives pels professionals que han respost el qüestionari o que han estat entrevistats, en contradicció amb aquestes valoracions, la situació actual del noi ens porta més aviat a la preocupació per la seva evolució per l’augment del grau de desadaptació de la seva conducta en els diferents entorns, escola, casa, carrer. Les demandes d’atenció inadequada d’en Pol en les interaccions amb les persones dels diferents entorns, acompanyades cada cop de més agressivitat verbal i física, genera respostes que li reafirmen la seva rígida idea de ell mateix com a causa dels problemes familiars de manera que funciona de manera greument desajustada. Desadaptació per la que es preveu l’ingrés en un centre de la DGAI (que implica la retirada de tutela familiar) de conseqüències personals poc previsibles.
5.2.3
Conclusions
Els professionals hem pogut valorar molts factors de risc, de vulnerabilitat personal i desemparament familiar del noi cal pensar (si en Pol ha tingut accés a recursos educatius i sanitaris ordinaris i específics, però finalment haurà d’anar a un centre de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència – DGAIA , perquè la família manifesta que no se’n pot fer càrrec) que potser calen altre tipus de recursos intermitjos perquè temporalment, l’alumnat amb aquestes necessitats educatives, sanitàries i socials, puguin assistir a un centre, on estabilitzar-se fora d’un mitjà familiar disfuncional, però que alhora pugui mantenir els lligams afectius, si és possible, sense que calgui una mesura tant dràstica com és la retirada de tutela als pares amb les conseqüències emocionals que això pot comportar en aquest cas en el noi (viscut per ell com la confirmació de que és dolent i no l’estimen) i en la família (especialment en la mare). L’escolarització d’en Pol en un recurs educatiu i terapèutic específic va suposar per ell un referent de seguretat, la possibilitat d’establir vinculacions afectives positives, dins de les seves dificultats i avançar en els desenvolupament de les seves capacitats, però pels fets explicats actualment no pot assistir. Malauradament se li torna a confirmar que “ell no pot comportar-se”?. Veure Il·lustració on es recullen els àmbits d’influència del cas i per tant d’intervenció dels serveis segons Bronfenbrenner109 L’alumnat amb necessitats educatives especials associades a trastorns de la personalitat i la conducta generen elevats nivells de tensió i estrès tant en l’entorn familiar con escolar, quan aquests entorns no són prou flexibles, forts, madurs i acollidors la convivència es deteriora moltíssim de manera que tant per l’alumne com per la família
109
Bronfenbrenner, U. Ecologia del desenvolupament humà. 1987 Barcelona. Paidós
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
230
