Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns ANÀLISI DE LA PRÀCTICA de la personalitat i/o la conducta.
pot ser un element preventiu la possibilitat d’estades temporals en centres específics. Recurs residencial de salut, tipus centre residencial o d’altres que es puguin crear per atendre alumnat amb aquests tipus de necessitats esmentades. Cal finalment reprendre tot allò positiu que li ha aportat l’escola i en aquest moments setembre 2004 li pot tornar a oferir i acordar una tasca d’acompanyament Escola-EAPCSMIJ i EAIA perquè en la mida del possible i desitjable pugui fer el pas al Centre de la DGAIA no com un càstig sinó com una protecció. Paradoxalment en aquestes conclusions ens apareixen més preguntes que respostes a les inicialment plantejades i especialment dos reptes professionals. El seguiment del cas d’en Pol destaca de forma clara i contundent als serveis, que si realment volem desenvolupar les nostres funcions, aquestes s’han de centrar d’una banda en relació a la millora global de l’alumne i les seves necessitats bio-psicosocials, entenent que aquestes inclouen també, i especialment les seves necessitats educatives específiques i de l’altra la millora professional continuada, per poder atendre unes necessitats tant complexes, ja que ambdues tasques són del tot indivisibles. El primer repte que planteja en Pol als serveis, és el treball de col·laboració multiprofessional tema que es sovint comentat i que està en les intencions dels professionals i que en les múltiples reunions i coordinacions realitzades entre els serveis es constata. L’altre gran repte que és planteja és la prevenció. La necessitat de fer un treball preventiu abans d’arribar a aquesta situació és una necessitat demanada des de tots els sectors educatius, sanitaris i socials. I.
Alguns elements de millora per la intervenció : Valoració conjunta dels serveis que intervenen en el cas. Orientacions pensades i consensuades conjuntament. Des d’un marc més ampli escolta i reflexió sobre les demandes reals que fan els pares, com a manera d’ajudar-los a entendre que li passa la seu fill, a partir dels que els hi passa a ells, per a poder arribar a posar nom a la qüestió que trastorna la relació. (Les queixes dels pares que no se’ls explica que té el fill ni com tenir cura d’ell, les sentim sovint en famílies de nois amb trastorns de la personalitat i/o la conducta, inclosa la família d’en Pol on el noi no és només el problema, és sovint el símptoma d’un sistema familiar disfuncional) Acompanyar-los, en la seva impotència, pot generar confiança i promoure la demanda i l’acceptació de l’ajut. Concreció de les respostes que es poden donar (en aquesta situació es fa palesa la necessitat de pensar les intervencions des del punt de vista de les necessitats del noi i de la família per arribar canviar les percepcions respecte al seu fill). Concreció i consens entre els serveis del fa de referent i realitza i segueix aquest treball terapèutic o d’acompanyament amb la família. Definició i consens de quin servei entoma el cas i n’és el referent (per tal de que els pares i el noi no es desorientin i/o utilitzin a uns serveis com excusa per no realitzar els compromisos o per projectar les pròpies contradiccions als professionals que els atenen). Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
231
