Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns PROPOSTES D’INTERVENCIÓ de la personalitat i/o la conducta.
Entenem que els patrons patològics o desadaptatius poden esdevenir trastorns de conducta o de la personalitat, aquests s’entenen com estils problemàtics d’adaptació humana: S’afronten les responsabilitats quotidianes de forma inflexible. Les percepcions i comportament de la persona li generen malestar o limiten significativament les oportunitats d’aprendre o créixer. La seva estructura constitucional i experiències vitals primerenques, han dirigit erròniament el seu desenvolupament psicològic: o Han construït una forma problemàtica d’expressar els pensaments i sentiments. o Han construït un sentit de SI mateixos insatisfactori.Han construït una manera deficitària de comportar-se i relacionar-se. El Centre Educatiu A. Estructura organitzativa Quan ens troben davant d’alumnat amb patrons desadaptatius de funcionament o estils problemàtics d’adaptació, cal ajustar l’estructura organitzativa per facilitar un entorn educatiu protector, per la qual cosa es tindran present, els següents criteris organitzatius: L’estructura d’organització del centre ha estar orientada per promoure i facilitar les condicions que propicien arribar a considerar l’alumne com un subjecte d’aprenentatge per tant el seu desenvolupament personal i socialització es fa a partir de pràctiques educatives o educatives/terapèutiques. L’organització ha de permetre l’atenció personalitzada i la participació de professorat, alumnat i famílies. Som conscients de que hi ha una gran variabilitat en la tipologia i característiques dels centres, des de centres ordinaris, passant per entorns específics dels alumnes “més especials” dins l’escola especial o fins a d’altres propostes educatives ad hoc, com per exemple els entorns educatius i terapèutics en centres ordinaris i dins d’aquestes tipologies, cada centre amb les seves característiques pròpies. Si bé les necessitats organitzatives varien, cal com a mínim, prendre decisions sobre els següents aspectes: L’escola ha de diferenciar entre l’encàrrec social entenent la consideració de l’escola com un servei i per tant amb unes finalitats i entre la identificació de l’alumne com un subjecte d’aprenentatge, atorgant-li una posició de confiança en la que tot i les seves dificultats aquest alumne té quelcom a aprendre. Els centres com sistemes socials institucionals poden viure de formes diverses la presencia i la relació amb l’alumnat al que fem referència, poden situar-se en una posició institucional excloent o incloent. Si l’escola se situa en funció de l’encàrrec institucional excloent, quan l’alumne planteja problemes o no s’ajusta al perfil esperat es generen actuacions de derivació a altres serveis o centres considerats més específics. En aquesta posició s’observen tendències a classificar i homogeneïtzar l’alumnat a partir dels criteris triats, de manera que atesa la complexitat de la població escolar actual quan sorgeixen problemes de comportament es Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
284
