Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns PROPOSTES D’INTERVENCIÓ de la personalitat i/o la conducta.
Per destacar la importància que pel desenvolupament humà tenen les activitats socials i les relacionades amb el treball Bronfenbrenner126 fa dues afirmacions: “En l’actualitat una persona de 18 anys als EEUU pot completar els seus estudis secundaris sense haver desenvolupat cap feina del que depengués un altre persona. Si el jove va a la universitat l’experiència es posposa quatre anys. Si posteriorment fa un doctorat, alguns dirien que l’experiència es posposa per sempre”. “En els EEUU, una persona de 18 anys, del sexe femení o del masculí pot completar l’ensenyament mitjà , universitari o un doctorat sense haver-se ocupat mai d’un bebè,....sense haver tingut cura mai una persona vella, malalta o solitària... sense haver consolat o assistit mai a un altre ésser humà que necessités veritablement ajut.... Les conseqüències psicològiques de tal carència d’experiència humana, no es coneixen encara”.
“ Cap societat pot mantenir-se durant molt temps si els seus membres no han adquirit sensibilitats, motivacions i habilitats necessàries per ajudar i tenir cura d’altres éssers humans”. Aquestes afirmacions tenen una càrrega potent per la seva reflexió i per la planificació d’activitats vivencials per l’alumnat en general i especialment per l’alumnat al que fa referència aquest treball, el mateix autor anomena “ currículum per a tenir cura” al que es refereix no tant com aprendre en relació a les cures sinó que l’alumne participa directament assumint responsabilitats i dedicant una part del seu temps. Proposa que es realitzin aquestes activitats amb la supervisió de persones de la comunitat (pares, treballadors voluntaris,...) de manera que més enllà del microsistema de la classe es poden establir noves interconnexions entre la llar, l’escola i el barri. Si no és possible dissenyar activitats amb aquest nivell d’interconnexions, sempre es pot iniciar en l’àmbit escolar (fer de cotutor a un alumne nouvingut, participar en actuacions concretes amb els alumnes més petits, o amb els que tenen dificultats en algun aspecte que l’alumne que ajuda se’n surt bé,...) El fet d’introduir canvis en les expectatives tradicionals dels rols dels alumnes, les noves activitats impliquen nous patrons en les interaccions social. La creació i assignació de rols esdevé una estratègia educativa potent en l’entorn escolar. Convé destacar la importància de proposar a l’alumnat tot tipus d’activitats però partint i / o acabant amb l’aplicació dels continguts treballats en els contextos naturals, constituint per tant experiències de vida La taxonomia de Bloom ens pot ajudar a concretar i ajustar els graus de complexitat del procés de pensament que es requereix per a la realització de les diferents activitats d’aprenentatge, ja que les dificultats per pensar adequadament és un aspecte molt significatiu present nostre alumnat, caldrà preveure-ho especialment en les activitats proposades. Tanmateix recollim la taxonomia del domini afectiu descrita per Krathawohl col·laborador de Bloom. Els objectius afectius plantegen més dificultats que els cognitius per treballar-los en l’àmbit educatiu i per la seva valoració jerarquitzada. El criteri per la categorització és el procés o els passos necessaris per arribar a la seva interiorització.
126
Bronfenbrenner, U. La ecologia del desarrollo humano . Paidós pàgina 72-73.
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
306
