Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
La culpa i vergonya: El fet de no assolir les expectatives paternes, el sentiment d’haver provocat un gran sacrifici als pares, de transgredir les regles,... poden qüestionar l’autoestima de l’individu i generar sentiments de culpa i vergonya. Els nens i nenes als que constantment se’ls retreu la menor infracció, generen una autoimatge profunda i intensa de fracàs. L’admissió pels nens de les pròpies malifetes els fan adoptar les ordres dels pares com pròpies, així els nens i adolescents es consideren a si mateixos indignes avergonyits i culpables. Aquests nens per protegir-se dels seus sentiments d’autocondemna aprenen a restringir les activitats, controlant els seus impulsos més del necessari, evitant el més mínim plaer. La dolenta educació sexual: Les normes poc realistes, la condemna de comportaments com la masturbació o les carícies generen temors innecessaris i forts sentiments de culpa en nens, nenes i joves. C. Estructura familiar La composició formal de la família a vegades pot incidir en l’aprenentatge d’actituds i relacions patogèniques. Destaquem alguns dels aspectes que cal tenir presents segons Millon: Models deficients: La manca de models adults significatius poden privar als nens de la possibilitat d’imitació de molts dels complexos patrons de comportament necessaris en la vida adulta. Discòrdia familiar: La rivalitat i controvèrsia excessiva entre els pares no afavoreixen l’estabilitat necessària per l’adquisició d’un patró consistent de comportament i pensament. La llar pot estar envaïda d’un ambient de recels de suspicàcies i ansietat i esdevenir un espai de competició negativa, fins i tot cruel, per la lleialtat i l’afecte dels fills, en aquestes situacions els fills i filles: o Acostumen a ser els qui paguen els plats trencats38, subjectes al desplaçament de les hostilitats paternes. o Arrossegats constantment al lloc del conflicte patern els nens i les nenes perden el sentit de l’estabilitat i la seguretat i a més es veuen implicats en una hostilitat capritxosa i en uns models de comportament conflictiu i destructiu. Rivalitat entre germans: El desenvolupament de les relacions entre germans esdevé una de les bases principals en la definició del patró de rivalitat entre iguals i amb les persones properes: o Si un fill és subjecte d’atenció desmesurada o un bebè es converteix en el centre d’atenció dels pares pot aparèixer el descontent i la rivalitat. Es genera una elevada hostilitat que no pot eliminar l’intrús i que compta amb la desaprovació paterna de manera que el nen afectat pot fer regressions (parlar com un nen més petit, fer-se pipí al llit, demanar biberó o farinetes,...) Si amb això el nen o la nena aconsegueix l’atenció paterna, haurà après estratègies que no afavoreixen el seu desenvolupament harmònic, si amb això no se’n surt experimentarà ressentiment profund i gran inseguretat. o Aquests nensi nenes en el futur poden mostrar-se desconfiats en els afectes, pot ser que mantinguin la intensa hostilitat que senten envers els seus germans i que perdurin amb sentiments d’enveja i agressivitat cap a d’altres rivals. 38
En aquest apartat incloem als fills i filles de les dones maltractades i alguns fills de parelles en procés de separació o de separacions no resoltes. Aprendre emocions / vivint aprenentatges 33 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
