Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
La representació del coneixement i la informació elaborada s’enregistra a la memòria en forma d’esquemes de coneixement que s’organitzen en forma de xarxa. El llenguatge i el pensament estan força entrelligats i modulen els estils i formes de processament de la informació entre d’altres aspectes rellevants en el procés d’ensenyament i aprenentatge, cal tenir presents: II. Les capacitats cognitives: s’entenen com el desenvolupament d’un procés dinàmic d’intel·ligència que combina processos i estratègies d’aprenentatge i d’experiència sociocultural. Es relaciona amb la capacitat d’aprenentatge de les persones i amb les seves possibilitats d’analitzar i entendre les experiències (passades i presents, anticipant les futures) i els coneixements als que tenen accés, També és poden considerar les potencialitats per fer ús reflexiu i creatiu dels coneixements per anticipar, sintetitzar, relacionar per arribar a produir raonaments hipotètic/deductius i argumentacions abstractes. Tot i que és parteix d’una base genètica diversos autors parlen del desenvolupament mental com un procés d’organització progressiva de mecanismes operatoris (Piaget), de la influència social amb els instruments culturals, en el desenvolupament de les capacitats psicològiques superiors ( Vygotsky) i de la modificabilitat cognitiva en la mediació social de (Feuerstein)49 que considera la intel·ligència com un procés dinàmic d’autoregulació sensible a la intervenció de l’entorn extern.
Intel·ligència
Aprenentatge
Conducta intel·ligent
Context social concret / accés als instruments culturals
Feuerstein va estudiar adolescents privats sòcio-culturalment, va observar les seves reaccions a conseqüència de l’ansietat, va considerar que les seves conductes agressives o impulsives no eren conseqüència de tendències neuròtiques o regressives ( en contraposició a Freud) sinó que eren causades pel seu estat de desorientació cognitiva, causada per la seva inhabilitat d’adaptació al seu nou medi i cultura on es trobaven. Els desordres de la personalitat per aquest autor són el resultat i no la causa de la inhabilitat de l’individu a organitzar i integrar el seu entorn. Considera que “La característica més estable de l’ésser humà es la capacitat de canviar (canvis maduratius i canvis estructurals), la seva modificabilitat”. L’ésser humà està en un constant procés de transformació i canvi, de desenvolupament envers processos mentals superiors, (canvis estructurals que determinen el curs del desenvolupament individual,(en coincidència amb Vygotsky) vers una major eficiència i una major adaptació. III. Els estils cognitius: són patrons diferenciats i individuals de les formes de rebre, percebre i reaccionar davant l’estimulació rebuda. Els estils personals d’aprendre, emmagatzemar, elaborar i utilitzar la informació, són per tant, formes estables de les persones en relació al processament de la informació i a l’afrontament cognitiu de la realitat, aquests es poden descriure considerant, entre d’altres els següents criteris: 49
Feuerstein 1980, considera que “ La supervivència d’un organisme depèn de la seva habilitat per adaptar-se. Per l’organisme humà, l’adaptació requereix l’habilitat de respondre no a entorns constants i estables, sinó a situacions i circumstàncies que estan en canvi constant” segons Gallifa, J. en Feuerstein. Perspectiva Teòrica. Barcelona 1990 Edicions Raima. Aprendre emocions / vivint aprenentatges 42 Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
