Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. MARC TEÒRIC
Cal diferenciar tacte pedagògic de comportament fingit, el professor ha d’estar implicat personalment i professional amb propostes pedagògiques i estratègies de resposta. La importància del tacte a l’ensenyament: La sol·licitud i el tacte pedagògic són les habilitats conscients que permeten a un professor actuar de manera improvisada en les situacions educatives que sempre estan canviant. Consisteix en el repte de donar forma positiva a situacions imprevistes. La capacitat de veure les possibilitats pedagògiques en els incidents ordinaris i convertir els incidents aparentment sense importància en significació pedagògica. El tacte proporciona una forma nova i inesperada a les situacions imprevistes: dona significat a allò accidental. Planificar la classe es considerar detingudament, anticipar, imaginar com poden anar les coses, com poden experimentar o veure les coses els nens. Quant més acuradament el professor consideri les interaccions amb els alumnes més capaç serà d’improvisar sobre el guió planificat per ser més receptiu a les contingències que puguin sortir. El professorat competent planifica totalment la classe per poder improvisar sobre les bases programades. Així en la classe el professor/a percep, nota l’experiència que tenen els seus alumnes, i determina la significació última d’allò que estan aprenent. El tacte li permet discernir els elements significatius d’un moment pedagògic i ser capaç d’adaptar el pla per adequar-se a la disposició o circumstàncies dels alumnes. El tacte deixa empremta en el nen o jove, el veritable aprenentatge té lloc quan els coneixements, els valors i les aptituds que adquirim tenen quelcom a veure amb la persona en la que ens estem convertint. Els professors han de poder assumir que és probable que alguna cosa no s’entengui o que es mal interpreti o que s’entengui de manera diferent, han de ser experts en punts de vista, perspectives, actituds, inclinacions i orientacions alternatives . Han de ser capaços de veure les coses des del punt de vista del nen o jove. Saber com connectar amb la interpretació del nen, amb el seu estat mental, quan pressionar per a que es comprengui, quan ensenyar la simple habilitat o el mètode de resolució més curt,... Qualsevol que sigui l’aprenentatge de l’alumne, el professor ha de tractar de percebre el significat i la importància que té l’experiència de la dificultat per l’estudiant, és a dir comprendre el dolor del nen quan experimenta alguna dificultat. La intel·ligència en l’ensenyament és sensibilitat sol·licita. Tot aprenentatge transcendent, significatiu, implica una certa dosi d’ansietat, estrès o dificultat, en realitat el fet de viure és en alguna forma viure en dificultat, riscos desafiaments positius, aventures, trobades se superen si en el fons l’ansietat conté un sentiment de seguretat personal respecte a les pròpies habilitats,...però en els nens que experimenten massa ansietat, dificultat o estrès a l’escola, l’efecte serà negatiu en comptes de positiu. L’ansietat negativa soscava la seva força vital, no fa l’aprenentatge més significatiu sinó que el que se li demana perd sentit. Aquest aspecte està força present en l’alumnat amb NEE i marca negativament la seva disposició ver l’aprenentatge i l’escola. Cal evitar que les circumstàncies i els factors esmentats facin l’experiència d’aprenentatge dolorosa pels nens. Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
81
